14 de juny 2011

Jordi Julià, Homenatge a Joan Maragall en el centenari de la seva mort. La poesia clou el curs 2010-2011.

Joan Maragall retratat per Ramon Casas, a la col·lecció del MAMC
Jordi Julià i Garriga, professor i poeta, començarà l’acte amb un homenatge a Joan Maragall amb motiu del centenari de la seva mort. La segona part consistirà en una mostra de la seva poesia. Els coneixements que té i la seva qualitat de bon pedagog es faran palesos amb una lectura de poemes significatius del gran escriptor català, tot glossant la qualitat literària, i fent una exposició documentada de les motivacions de cada poema. Jordi Juilià és un dels poetes catalans actuals més guardonats i un estudiós avalat pels premis assolits a dins i fora de Catalunya. La segona part de la trobada versarà sobre la poesia pròpia de la qual en farà una lectura, documentada prèviament, des de la vessant tècnica i literària, com també dels objectius i missatges que s'hi poden intuir en cadascun dels poemes. Cal remarcar que un dels poetes preferits de Jordi Julià és Gabriel Ferrater, del qual és un estudiós i un fervent seguidor.
Poesia sentida per acabar el curs
El professor Jordi Julià ens ha parlat de poesia: què és poesia, i com aquesta ha anat evolucionat i ara la tenim familiarment en "mànigues de camisa". La poesia d'avui no té la sonoritat que tenia abans, és diferent. Ens ha parlat dels tres grans poetes que ha tingut Catalunya pel que han suposat avenços significatius: Verdaguer, Maragall i Carner. Els tres de diverses maneres han fet evolucionar la poesia. Verdaguer ha recuperat un vocabulari perdut, Maragall ha fet una poesia més urbana, i Carner un autèntic superdotat. La poesia no ha de dir alguna cosa al poeta sinó al lector. La poesia és també un mitjà de comunicació.
Jordi Julià ha parlat també de la seva poesia i com s'inspira. Ha llegit una poesia de Maragall "Dimecres de cendra" i una altra de seva inspirada en el relat que li va explicar una alumna de 70 anys, dels cursos de la "Universitat a l'Abast". Ha fet amè un tema que hagués pogut ser difícil i poc assequible. Mercè Gasch

7 de juny 2011

Joan Portet va parlar sobre Qui talla el bacallà? anècdotes d'un viatge, el dimarts dia 7 de juny

El bacallà, que no es pesca a la mediterrània, va arribar als Països Catalans a través dels pirineus del País Basc i Portugal. No se sap a quina època amb exactitud però ja és present a escrits catalans del segle XVI. A la península Ibèrica i a Occitània, el bacallà salat deixat assecar va suposar una manera de conservar-lo, i per tant de poder menjar peix a l'interior i, al seu moment, d'abaratir el seu cost i popularitzar-lo. En aquestes cuines se sol dir que hi ha un plat diferent a base de bacallà per a cada dia de l'any...I en aquestes cultures el bacallà és de lluny el peix atlàntic més preuat, front a cultures gastronòmiques de la mar del nord i escandinaves, que prefereixen el salmò.
Una conferència diferent
El bacallà, Islàndia i Joan Portet

Al llarg de la meva vida de treball artesanal i de recerca en el món del Bacallà, resseguirem anècdotes i fets recollits des dels països nòrdics, passant pels cuiners francesos i arribant a la península ibèrica amb fets viscuts, tant personalment, com amb els bons amics que . En la meva persona i per sort amb bons amics que m'han fet costat.
He après molt de tot i de tots! Joan Portet