Ernest Ramon va parlar sobre FISIOTERAPIA i QUALITAT DE VIDA, dimarts dia 31 de gener.

L’OMS defineix el 1958 la Fisioteràpia com: "L'art i la ciència del tractament per mitjà de l'exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat. A més, la Fisioteràpia inclou l'execució de proves elèctriques i manuals per a determinar el valor de l'afectació i força muscular, proves per a determinar les capacitats funcionals, l'amplitud del moviment articular i mesures de la capacitat vital, així com ajudes diagnòstiques per al control de l'evolució...És un dels pilars bàsics de la terapèutica, dels que disposa la Medicina per a curar, prevenir i readaptar els pacients; aquests pilars estan constituïts per la Farmacologia, la Cirurgia, la Psicoteràpia i la Fisioteràpia

Ernest Ramon davant l'auditori

La història de la humanitat va lligada al dolor i a la recerca per la recuperació de membres adolorits i malmesos.
En un breu resum històric el conferenciant ens ha descrit com grecs, perses, egipcis i xinesos de fa 2.000 anys, ja tenien els seves tècniques per mitigar el dolor amb banys i massatges. Aristòtil aplicava un peix elèctric anomenat "torpede" per tractar amb les seves descàrregues els dolorosos atacs de gota.
A l'Edat Mitjana son els cirurgians els que cuiden les malalties i les ferides ocasionades per les lluites contínues. Els extractes i coccions de plantes van ser una innovació i quasi l'únic remei pel guariment. Varen ser també famosos els tractats sobre medicina dels metges àrabs, que amb massatges i exercicis cercaven l’autocuració.
A mitjans del segle XX, amb el desenvolupament de la poliomielitis, és quan els metges recorren a la fisioteràpia per rehabilitar els discapacitats d'aquesta greu malaltia.
El dolor segons Ernest Ramon és una malaltia sensorial, que no solament afecta una part del cos, sinó que afecta la psique, tot creant un estat emocional negatiu i dolorós.Emocions, conductes i creences afecten la percepció del dolor que no sempre és proporcional a la lesió, la ment té una part molt important en la continuïtat del dolor inclús desprès de la curació dels teixits malalts. Adquirir unes tècniques senzilles, com caminar i fer gimnàstica de manera regular i adequada, pot ajudar a combatre el dolor. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

Jaume Esteve ha parlat sobre l'ÈXIT DE LA MICROELECTRÒNICA: XIPS FINS i TOT A LA SOPA, dimarts dia 23 de gener

La microelectrònica és l'aplicació de la ciència electrònica a components i circuits de dimensions molt petites, microscòpiques i fins a nivell molecular per produir dispositius i equips electrònics de dimensions reduïdes però altament funcionals. El telèfon mòbil, el microprocessador de les UCP, o les PDA  són exemples clars de les fites actuals de la tecnologia electrònica.

Jaume Esteve durant el seu parlament

El sílice, va dir, és un dels elements més abundants en la superfície de la terra (el segon més abundant després de l’oxigen) i té unes propietats que han permès el gran i ràpid desenvolupament de la microelectrònica fins arribar a la revolució del coneixement i les comunicacions, o de l’era digital o d’internet. ¿Qui es pot imaginar un món sense aparells electrònics o sense ordinadors o telèfons mòbils? Tots ells tenen uns xips de sílice en el seu funcionament.

Després va fer una repàs de com va començar aquesta tecnologia des del punt de vista històric, i com està evolucionant des del punt de vista tecnològic, cap a la nanotecnologia. Destacable amb el desenvolupament de noves aplicacions com poden ser nassos i llengües electròniques, xarxes de sensors i sistemes de protecció (guardian anglès), o fins i tot microxips intracel·lulars. Per acabar va comentar breument quin paper té Catalunya en aquests camp, i l’activitat de recerca al CNM .

Els països més ben situats són els asiàtics, seguit dels EEUU i  Europa al darrera. Però els asiàtics moltes vegades compren el disseny a altres llocs, i ells només produeixen.

Amb els microxips es pot controlar la qualitat dels aliments i moltes funcions del nostre cos. És per això que existeix un comitè de bioètica per tal de respectar la legalitat. Resum i fotografia de Mercè Gasch

Jordi Camins va parlar sobre El canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus, dimarts dia 17 de gener

Jordi Camins Just va néixer a Igualada. Cursà estudis de Dret a la UB i és Màster Tècnic per l'INESE. Des de 1982 dedica part del seu temps lliure a l’observació de l’evolució de les glaceres, principalment dels Pirineus i, en especial des de l’any 1984 les del Parc Natural Posets Maladeta, entre les que es troba la Glacera d’Aneto. Col•labora amb el CADS en cicles de conferències de divulgació sobre l’impacte del canvi climàtic en les glaceres dels Pirineus, així com amb la Universitat de Saragossa en el programa “Estudio de la Dinàmica de los Glaciares del Pirineo Aragonés” i, la publicació Boletín Glaciológico Aragonés. Autor del llibre El Canvi Climàtic a les Glaceres dels Pirineus. L’Agonia de les masses de gel al Parc Natural Posets Maladeta, publicat amb la intenció de treure el fenomen de les glaceres de l’àmbit científic i divulgar-lo a tota la població.

Apunts i dades de la conferència

Davant de 86 socis Jordi Camins ens va anar explicant, d’una manera molt entenedora i acompanyada de fotografies, què era una glacera i com es formava: és neu que es gela i que es desglaça molt a poc a poc. El gel llisca i es mou uns 100 ms. per any. Als Pirineus hi ha 40 congestes de gel que no es desplacen, i 25 glaceres actives que es desplacen. El 50% pertanyen als Pirineus francesos i l’altre 50% al aragonesos. El gel glacial té el seu origen en la neu gelada. El gel blau és el que no té aire. Les esquerdes de les glaceres són els estrips del gel. Les cascades de gel quan cauen al mar formen els icebergs. El material morrènic és el material que cau en una glacera. El gel és impermeable i no es filtra fins que no troba una esquerda. El gel fa de cinta transportadora i permet que per ell llisquin taules de glacera, blocs erràtics i altres materials. Cada 100.000 anys hi ha hagut una glaciació. Fa uns 18.000 anys el nostre planeta estava ocupat per gel. La glacera de l’Aneto és, actualment, la més extensa dels Pirineus. Les causes del retrocés del gel són diverses: fenòmens còsmics, els moviments de translació del nostre planeta respecte el sol. Els volcans amb les seves cendres i fums priven que les radiacions del sol entrin i es reflectint. Actualment s’està perdent gel d’1 i ½ m. cada any. És possible que al 2050 s’hagin extingit les glaceres. Dintre d’un 17.000 anys tocaria un altra glaciació. L’home en contribuir a degradar el medi ambient contribueix a accelerar el canvi climàtic. Resum Mercè Gasch, fotografia Aurora Masat

dimarts dia 10, Assemblea general ordinària, a les 18:30.