Bon Nadal, pau i felicitat per al 2013.

Marc Tost i Brustenga i la Coral Albada, "HERI, HODIE ET SEMPER" Nadal ahir, avui i sempre. Dimarts dia 18 de desembre.

La Coral Albada en un moment del seu concert.

HERI, HODIE ET SEMPER:   AHIR, AVUI I SEMPRE

Amb aquest expressiu títol la Coral Albada, i el seu director Marc Tost, ens han ofert un concert per celebrar la fi del trimestre i les properes Festes de Nadal.

Indubtablement el Nadal és una font d’inspiració per a músics, poetes, pintors, escultors. Tots expressen amb les seves diferents tècniques, la tendresa d’un fet, tan natural com extraordinari, com és el naixement d’un infant. I aquest infant, com anunciaven les antigues escriptures, era el Fill de Déu, el Salvador del poble d’Israel.

Així les antigues melodies gregorianes de l’AHIR amb el poètic text del profeta Isaïes ens diuen: “Obriu-vos cel i que baixi dels núvols com la rosada, el Salvador...” En el transcurs del temps, tot seguint els segles, tenim les cançons renaixentistes de Schützs i Monteverdi. Les barroques amb Bach i Buxtehude, Haendel , “Joia en el món Jesús és nat...”

Les d’AVUI amb Pau Casals i Saint Saëns... I les de SEMPRE “Què li darem al noi de la mare”, “El desembre congelat...” Tot és l’ambient per preparar el Nadal. La joia i l’entusiasme d’un grup de cantaires que ens va captivar amb la seva joventut i les tradicionals cançons nadalenques que ens van dedicar. Síntesi Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch

Francesc Fernàndez Angelats parlarà sobre PERE CALDERS, 100 ANYS DEL SEU NAIXEMENT, dimarts dia 11 de desembre

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista. Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys... escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica... Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus.

El conferenciant i Pere Calders, el seu personatge

Pere Calders (1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista, tot i que en la seva obra hi trobem novel·les d’una gran qualitat. De la seva producció podem destacar: Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l’alta vall (1957), Aquí descansa Nevares (1967)- ambdues de temàtica mexicana- Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1981) i L’honor a la deriva (1993).
La producció literària de Pere Calders és sobre tot remarcable per dos motius: el primer, per la innegable qualitat lingüística de la seva prosa; i en segon lloc, per la seva originalitat. Originalitat en una doble vessant, per l’exotisme d’alguns dels seus contes, situats al Mèxic que l’acollia, i per la presència del que desprès s’ha anomenat el “fet insòlit”, un fet que trastoca la realitat i els convencionalismes, que ens descol·loca i que ens obliga a mirar aquesta pretesa realitat objectiva d’una altra manera. Perquè Calders és un escriptor dels que demana segones lectures i amb una certa pausa. Rere l’aparent trivialitat de la majoria de situacions que ens presenta en els seus relats, sempre hi ha algun gir que ensobliga a repensar aquestes situacions i a veure’n el que es podría dir l’anormalitat subjacent en el que solem convenir com a realitat immutable. I Calders ho acostuma a fer partint de situacions quotidianes, de converses intranscendents, de personatges propers, cosa que ens condueix a identificar-nos-hi, poc o molt, i a repensar-nos les nostres pròpies certeses.
La seva obra aplega unes narracions amarades d’humor personalíssim. Els enfocaments insòlits, la barreja de lucidesa i fantasia, la tendresa escéptica i fins la ironia cruel, campen per aquestes narracions, servides per una de les millors plomes catalanes. Síntesi Francesc F. Angelats; fotografia Mercè Gasch.