Sergi Salavert ha parlat d'UN EXEMPLE DE BANCA ÈTICA: FIARE. Dimarts dia 4 de febrer

Hi ha un model alternatiu als bancs actuals i són les banques ètiques. Amb elles podem saber què es fa amb els nostres diners, on van i què s’hi fan. Els diners han d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés. La banca ètica es regeix pels principis: ètic, tot aplicant el control des del principi de la inversió fins al final. Transparencia: on van els diners i que se’n fan. Coherencia: del que es fa amb el que es pensa. Participació entre tots els seus membre. Implicació en la societat sense ànim de lucre.
Ens han explicat com va néixer FIARE: primer es va adjuntar a la Banca Populare Italiana amb seu a Pàdova (fundada al 1994). Al 2002 s’havia introduït a Euskadi i al 2007 a Catalunya i posteriorment a tot l’estat espanyol. Al 2011 van convertir-se en cooperativa solidaria, i al 2012 es va expandir a Europa. Al 2013 s’han anat assentant les estructures i aquest 2014, a Bilbao, han iniciat a oferir productes com a banc.
Les idees que mouen a les cooperatives financeres ètiques són: no buscar un lucra, rescatar el valor social dels diners, transformar la societat, treballar en xarxa,, identitat social ( en organitzacions i persones) i vinculació al territori.
Donen crèdits  al servei de la justícia, en projectes ètics d’inserció social, que tinguin uns valors socials d’educació i de cultura; de cooperació al desenvolupament; i desenvolupament del medi ambient.
Al Vallès Oriental funcionen petits grups. L’estament directiu són els socis que es reuneixen en assemblea juntament amb els grups locals, i són aquests socis els que decideixen les decisions dels bancs ètics. Un particular es fa soci amb 300 € i una entitat amb 600 €
El seu web és http://projectefiare.wordpress.com/  Resum i fotografía Mercè Gasch
"Una xarxa de persones i organitzacions, amb vocació de crear alternatives en el mercat financer per construir una economia amb altres valors i al servei d'una societat més justa. Fiaré és una empresa que opera a l’estat espanyol com a agent de Banca Popolare Etica, S. Coop. , S. Coop."

Josep M. Antentes, vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme va parlar sobre com L'ESPORT I L'ACTIVITAT FÍSICA AJUDA A MANTENIR LA MEMÒRIA. En col·laboració amb la Mitja Marató de Granollers. Dimarts dia 28 de gener.

La paraula esport té diverses accepcions: entreteniment, distracció, activitat física etc. L’esport pot ser individual o col·lectiu. L’esport de competició està en un altre nivell.
L’esport és l'activitat que fa la persona i el contrari és el sedentarisme.
El que empeny a la persona a fer esport és divertir-se: és el que tothom fa, i és un fenomen social que està de moda, per influència d'altres... A finals dels anys 70 es va posar de moda córrer tot caminat. Amb l’esport, estàs en forma perquè equilibra la part física amb la mental, proporciona eufòria i benestar.
L’esport el fem per passar-ho bé, però hem d’estat motivats..El benefici que ens dona ens compensa l’esforç que fem. A vegades un es pot desmotivar perquè té por de no poder fer-ho, però també hi ha la possibilitat què surti bé i ens plagui.
En caminar, quan comences surts amb gent, parles, i això fa que físicament et trobis millor. Amb l’edat es perd musculatura, elasticitat, es té menys resistència etc. L’exercici ajuda a retardar l’aparició d’aquests canvis,  de l'envelliment.
La pràctica esportiva dona claredat al que fem, ajuda a ser més àgils mentalment, perquèl la part mental és tant o més important que la física. Per practicar un esport es necesita voluntat, disciplina i autoestima. L’esport ajuda a vèncer la timidesa, a reconèixer el propi cos. Caminar és la manera més natural de fer salut. El cap va memoritzant llocs per on passes, i les jugades del contrari t’ajuda a superar els possibles obstacles que trobaràs al llarg de la vida. Amb l’esport no viuràs més anys, però sí que els viuràs millor Resum i fotografía de Mercè Gasch
"La pràctica de l’esport contribueix a augmentar el benestar físic, emocional i social de les persones que el practiquen. El beneficis que comporta l’esport són molts, alguns relacionats amb la salut física, d’altres amb la salut mental i per últim, també hem de destacar grans beneficis socials ja que l’esport permet obrir espais de relació i comunicació entre els participants i amb la societat en general." Extret d' Esport i salut

Com es va fer DE SANT FRANCESC A LA TARAFA, amb l'assistència de G.Medalla, M.Medalla, C.Soldevila, M.López, A.Benito i M.Nadal, membres de l'equip de redactors del llibre. Presentarà Josep Mas, director de El 9 Nou. Dimarts 21 de gener

Es presenta la 2ª. Edició de De Sant Francesc a la Tarafa a l’Aula de Granollers 

Josep Mayoral va inaugurar l’acte acompanyat de la regidora de Cultura, Alba Barnusell. Tot seguit, Josep Mas, el presentador i director de El9Nou, va parlar dels quatre autors i del que suposava l’elaboració d’un llibre on s’escoltava la veu de les famílies,  però també la dels edificis singulars, i que contenia, també, un document gràfic amb fotografies dels que eren al barri i dels que hi són encara.

Martí Nadal, de l’Editorial Alpina, que s’ha fet càrrec de la seva edició, va explicar com s’havia arribat a la 2a. edició gràcies al fet que el llibre havia tingut una excel·lent acceptació. I que el que havia estat més laboriós, era el camí que havia seguit el llibre, amb cansament  i moments de desànim per part dels autors, fins que el llibre va prendre forma i tothom es va tornar a il·lusionar fins a la presentació de la 1a. edició.

Carles Soldevila i Montserrat López van reviure l’experiència de començar la seva vida junts, al carrer de Corró. Glòria Medalla, coautora, explicà el seu rol en el llibre i va llegir una part de la vivència del joc a casa, i al carrer. Assumpta Benito,  va pouar en el seu records de nena i d’adolescent, esmentant al mateix temps a diversos veïns del carrer. I Montserrat Medalla va expressar la seva satisfacció perquè el llibre, finalment, s’havia presentat al lloc on se n’havia parlat per primera vegada, és a dir, a la mateixa Aula. Va acabar l’acte amb la lectura de l’article sobre Vinaixa escrit per Jordi Medalla. Resum Montserrat Medalla, fotografia Mercè Gasch

 

"Em dic carrer de Corró. No sóc fruit de cap caprici. Em varen crear per necessitat. Durant el segle XVI, l'anomenat Segle d'Or de Granollers, les cases s'amuntegaven, pis sobre pis, encotillades per les muralles. Calia sortir a fora, eixamplar, construir nous edificis. Era temps de prosperitat i Granollers havia esdevingut un centre comercial de primer ordre. La seva situació era privilegiada; al llarg de l'eix econòmic i de comunicacions que unia Ripoll amb Barcelona, passant per Vic, el mateix Granollers i fins a Barcelona. Els qui tenien la responsabilitat del govern de la vila van decidir obrir carrers fora muralles, i ho varen fer pels dos portals que segueixen l'esmentat eix: el de Sant Cristòfol - més endevant Carrer de Barcelona - i el de Sant Antoni que acabaria, després de diversos noms, portant el de carrer de Corró, és a dir, un servidor. Ambdós carrers, doncs, sobre el Camí Ral" Extret de lagralla.blogspot.com.

Pere Andreu Jariod ha parlat de Leonard BERNSTEIN, LA MÚSICA TOTAL, dimarts dia 14

LEONARD BERNSTEIN, nascut el 1913 als EEUU i fill d'emigrants jueus russos Leonard, o Lenni per els amics i familiars, de ben petit no es perdia cap dels concerts de música clàssica que emetia la ràdio. Als deu anys va heretar un piano d'una tia, l'instrument el va meravellar i va començar els estudis de música. Els pares volien que estudiés una carrera, però amb el temps es varen convèncer que el noi tenia un do, el do de la música. Bernstein deia: "M'agrada la música, m'agrada la gent, vull compartir-la".

Als 26 anys s'estrena com a director d'orquestra amb un èxit rotund. És director de varies Orquestres Simfòniques com la Simfònica de Nova York, la d'Israel i la de Viena. Entra al món del cinema amb pel·lícules musicals com Un dia en Nova York o bé West Side Story que li donen fama mundial. Una altra pel·lícula extraordinària per la qual va escriure el fil musical íntegrament va ser La llei del silenci amb Marlon Brando, guanyadora d'una pila d’Oscars.
A petició de Jackie Kennedy va escriure una "Missa" en memòria del president assassinat. En ella hi ha una gran diversitat d'estils des un pur coral eclesiàstic fins al blues, rock, gospel, folk i jazz. En resum, Bernstein és un músic integre, un director de gran expressivitat, un compositor que reflecteix la música del seu temps encertadament, un professor entusiasta i una persona amb molta humanitat i comprensió.  Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch

Assemblea general del dimarts dia 7, i invitació a la Sra. Anna M. Piera que va parlar de l'Orquestra de cambra de l'Escola de Música Josep M. Ruera de Granollers

Amb l’assistència de 46 socis s’ha fet l’Assemblea del curs 2012 / 2013. La presidenta Sra. Mercè Gasch ha donat la benvinguda i ha felicitat els socis per la seva fidelitat en l’assistència a les conferències. La vicepresidenta Sra. M.Carme Esplugas ha fet el resum del curs, i el tresorer Sr. Lluís Reverter ha donat les xifres de les despeses i entrades, tot destacant el rosec negatiu d’aquests anys. S’han comentat les conferències del 2n i 3r Trimestre i s’han respost les preguntes plantejades.

A partir d'¼ de 8 la Sra. Anna M. Piera i el director de l’Orquestra de Cambra de Granollers Sr. Corrado Bolsi han parlat de les actuacions que l’Orquestra farà a l’Auditori de Granollers i ens ha animat a fer-nos Amics de l’Orquestra de Cambra de Granollers.
L’Orquestra va sorgir de la idea de Carles Riera de formar una Orquestra de Cambra Jove. Ho va aconseguir el 1985, els músics tenien uns 15 anys i el director fou Francesc Guillem. Va passar a ser l’Orquestra de l’Escola de Música i de mica en mica es va anar professionalitzant. Al 2002 es va aconseguir una seu pròpia al Teatre Auditori de Granollers. Han actuat a l’estranger, s’han fet intercanvis de músics i d’actuacions, s’ha ampliat part dels instruments, es conviden directors de renom, es toca amb cors etc. Es vol que arreli més en el territori. El director Sr. Bolsi, que ho és des de la temporada passada, diu que l’orquestra és un servei més a la ciutat, que Catalunya té la millor generació de músics al voltant dels 30 anys, i que aspira a situar-se a nivell internacional. Resum i fotografía de Mercè Gasch

Feliç nit de Reis per als nostres néts. A nosaltres ens portaran un any ple de conferències apassionants, consulteu el lateral on s'anuncien periòdicament