Maruja Ballber Fernàndez ha parlat d'INFECCIONS RESPIRATÒRIES. Dimarts 25 de març.

La doctora ha començat la xerrada fent una exposició de l'anatomia de l'aparell respiratori sobre tot pel que fa les vies altes. Ha destacat les barreres naturals per protegir l'entrada d'aire i aïllar-lo de la deglució. Les foses nasals amb les cèl·lules internes que retenen les partícules d'entre 3 i 5 mm i les papil·les olfactòries, els sinus espais oberts i de connexió, que poden acumular mucositat i provocar mal estar. Ha mostrat imatges de sinus i d'amígdales sanes i inflamades com a resposta d'alteracions. Ha fet menció de les diferents barreres com la tos; mecanisme de defensa on s'expulsen partícules, l'esternut, la glotis, la flora microbiana... Si totes aquestes barreres fallen o no son suficients, apareix la inflamació del coll per fagocitar el microorganisme. Les angines són les infeccions més freqüents que en un 75% es resolen amb un ibuprofeno. Si l'origen és bacterià cal tractar-ho amb antibiòtic.
Ha comentat que el centre de fred i calor varia al llarg dels anys, raó per la qual els nens solen tenir febres més altes. Ha parlat de les defenses naturals i de les adquirides. Ha defensat la importància de la vacuna pels majors de 65 anys contra la grip, els tètanus i la pneumònia pneumocòccica, d'aquesta última ha diferenciat la pneumònia adquirida a la comunitat i l'adquirida a centres tancats (hospital, residències...)
Ha comentat alguns estudis del comportament de les grips al llarg dels anys que s'utilitzen com a prevenció per fabricar les vacunes. El 2010, 11 i 12 hi va haver més grip B és més perillosa, el 2013 es va manifestar una B per cada dues A.
Per acabar ha parlat de la necessitat de protegir les vies altes davant les inclemències del temps i la de veure aigua per hidratar. També ha fet esment dels factors de risc per la pneumònia: el tabac, l'alcohol, l'obesitat, la malnutrició, les infeccions virals i alguns fàrmacs.
Finalment s'ha obert un torn de preguntes que la doctora Maruja Ballber ha contestat amb simpatia i correcció. Resum: Carme Esplugas, Fotografia: Mercè Gasch

Albert Beorlegui i Tous va parlar de L'ESPLENDOR DEL MUSICAL AMERICÀ 1ª part, 1928-1939. Dia 18 de març de 2014

El conferenciant va començar amb la salutació “bona nit nens i nenes” aconseguint la simpatia i atenció dels presents. La seva exposició va ésser molt amena ja que anava intercalant explicacions amb fragments de les pel·lícules al·ludides. Va començar fent referència a l’inici del cine mut, 1895, amb pel·lícules interessants, molt superiors a les dels primers anys del sonor, que va començar el 1927 amb la pel·lícula El cantor de jazz. Els inicis van ser difícils ja que hi havia molts canvis: la tècnica amb nous aparells, o actors que no estaven acostumats a parlar correctament, tot motivant que molts no van sobreviure al canvi: la més popular va ser Greta Garbo (que tenia una veu ‘ardentosa’) i John Gilbert la seva parella. Una problemàtica del mut al sonor és va veure amb situació del micro a diversos llocs en la pel·lícula Cantando bajo la lluvia (1952) .

Diferents musicals importants van ser: Melodies de Broadway (1929), Calle 42 (1932) Vampiresses (1933) és l’encant del caducat que ja no és recuperable.
Actors molt populars van ser: Janet Macdonald (1935) i Maurice Chevalier (19xx), que van interpretar operetes vieneses adaptant-les a la americana. També als anys 30 van tenir un paper rellevant Fred Astaire i Ginger Rogers que van representar el glamur i l’elegància. L’actriu Diana Durin (1937) va salvar, amb les seves actuacions, a la productora Universal que iniciava la seva crisi. El mago de Hoz (1939) va ser el musical rodat amb tecnicolor, que no interrompia per primera vegada la trama argumental, i que va ser un fracàs comercial ja que la gent estava preocupada i pendent d’una gran guerra. A partir del 1945 hi van haver grans canvis en el cinema musical.
La conferència va resultar molt amena tot recordant i visualitzant trossos de pel·lícules d’anys passats, que molts dels assistents van recordar amb nostàlgia. Resum: Mercè Barnils, Fotografia: Mercè Gasch

Antoni Dalmases va parlar de TRES AUTORES DEL s.XX: Víctor Català, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig. Dimarts 11 de març.

El conferenciant va escollir les tres escriptores amb el propòsit de demostrar allò que va passar a Catalunya a finals del segle 19 i començament del segle 20 a través de la seva literatura.

Va fer un petit incís sobre la importància de les dones al llarg de l’història, tot valorant també persones relacionades en aquest moment actual, com Teresa Forcada, Ada Colau i Muriel Casals, comentant que la societat civil empeny per construir un país diferent.

La primera autora que va comentar va ser VÍCTOR CATALÀ (Caterina Albert) Neix a L’Escala (Alt Empordà) filla d’una important família de propietaris rurals, el seu pare va esperonar les seves aficions artístiques. Pintora, escriptora, amant de la musica i la de cultura, retratant amb els seus escrits el món real en el què vivia, una visió amarga de l’individu i de la societat. La seva obra també fa referència al món de la dona, de la seva marginació per motius de sexe, la maternitat, la solitud i la vellesa. Escriu Drames rurals dels quals n’és gran coneixedora. Solitud, inspirada en un quadre de Camille Corot, és considerada la seva obria mestra. El cant dels mesos, Llibre blanc, Caires vius, son alguns dels seus llibres: en l’any 1951 es publiquen les seves obres completes. Mor el gener de 1966. Esdevé una autora clàssica de la literatura catalana.

MERCÈ RODOREDA neix a Sant Gervasi (Barcelona) en el si d’una família humil. Com altres autores la seva obra literària està lligada als esdeveniments culturals i polítics de l’època. Va assistir a l’escola tres anys, desprès, el seu avi, va tenir cura important en la seva educació. Es casa amb el seu oncle emigrant, enriquit a Buenos Aires, ajudant a l’economia familiar. Comença a escriure contes i les següents obres son fetes mentre fa un gran recorregut per diferents països degut als esdeveniments polítics i personals. Aloma (1938), Vint-i-dos contes (premi Víctor Català). El carrer de les Camèlies (1966) (premi sant Jordi) La plaça del Diamant (1962) traduïda a més de vint idiomes, i és va fer una pel·lícula tenint un gran èxit d’audiència. Mirall trencat (1974) S’exilia amb motiu de la guerra civil, a França, després marxa a Ginebra. A mitjans dels anys 70 retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on va seguir escrivint fins la seva mort l’any 1983. Mercè Rodoreda és la novel·lista més important de la postguerra, per la densitat i el lirisme de la seva obra.

Al finalitzar el temps que tenia el conferenciant per fer l’exposició, no va poder explicar l’obra de la tercera escriptora, Montserrat Roig, tot demanant la possibilitat de fer-ho en un altre dia. Una tarda molt interessant, tant pel tema de la conferència, com l’explicació i presentació del conferenciant. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

Montserrat Anglada Esquius va parlar sobre com REFRESQUEM LA MEMÒRIA AMB LES PLANTES AROMÀTIQUES I MEDICINALS. Dimarts 4 de març.

La cultura popular ha incorporat les plantes aromàtiques i medicinals des de temps immemorial. Segur que tots recordem el coneixement que tenien els nostres avis de les plantes remeieres i l'ús que en feien. Avui en dia, un percentatge elevat de la població ha retornat a l'ús de les plantes medicinals (herboristeries, fitoteràpeutes...) tot conreant o adquirint la pròpia planta, o alguns preparats específics (càpsules, olis essencials...)

Les plantes tenen principis actius amb efectes concrets sobre el nostre cos, que poden ser aprofitats en el vessant culinari, cosmètic o terapèutic. A la cuina s'usen les plantes com a conservants o per a potenciar sabors. En cosmètica tenen aplicació per a sabons, xampús, cremes, colònies, olis, etc. Moltes plantes són remeieres i són adequades per a afeccions diverses: millora de digestions, afavoridores del son, en casos de febre, tos, refredats... Algunes són diürètiques, hipoglucemiants o tenen altres propietats. Però cal conèixer bé les plantes i no confondre-les, per evitar toxicitats. Cal saber que no són innòcues i poden haver-hi interaccions amb alguns fàrmacs.

La Dra. Anglada ha mostrat diferents especies de plantes i la seva utilització. També ha esmentat les plantes de nova introducció com l’Àloe Vera, Onagre, Gingebre, Ginkgo bilobo, Ginseng i Stevia. Per acabar ha volgut deixar clar que algunes plantes són boniques i tòxiques com ara l’Àrnica, Belladona, Teix, Baladre, Heura, Àcanit (Tora Blava) i el Muguet. Refrescar la memòria i apropar-nos a les plantes ens pot ajudar a conèixer millor les seves aplicacions i a potenciar la nostra salut. Resum de Carme Esplugas, fotografia de Mercè Gasch