24 d’oct. 2015

Jordi Camins va parlar de l'ANTÀRTIDA, GEL MÉS ENLLÀ DE LA FI DEL MÓN: dimarts dia 27 d'octubre,


Amb aquest títol en Jordi Camins ens va desplegar una visió meravellosa i aterridora d'un continent amb unes característiques excepcionals; "l'Antàrtida, el pitjor lloc per passar els teus millors dies".  Situat en el pol Sud del nostre planeta, rodejat d'un mar gelat, lluny dels continents habitats i amb diferències notables amb el seu antònim el pol Nord. Terres gelades d'immenses glaceres, volcans, escassa vegetació però amb nombrosos animals com la balena, l'orca, el pingüí, les foques, el llop marí, la foca lleopard, el colom, l'escua... tots, víctimes i depredadors, aprofiten la bonança per la temporada de cria. Amb el fred i el mal temps començarà l'emigració i tot l'immens continent restarà fosc, desert en mig del vent i el glaç. Com bé es diu: "Val més una imatge que cent paraules",  vàrem gaudir de les boniques imatges de les glaceres, dels icebergs, els camps de cria dels pingüins i dels colors irisats del gel a la llum del llarg dia antàrtic. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

20 d’oct. 2015

Mercè Espina Sayol va parlar sobre COM INFLUEIX LA COMUNICACIÓ EN LES NOSTRES RELACIONS. Dimarts dia 20 d'octubre


M. Mercè ha començat la xerrada tot exposant diferents conflictes: laborals, socials i familiars, i ha ressaltat que davant d'un conflicte cal analitzar-lo, diagnosticar-lo i gestionar-lo per tal d’evitar falses percepcions, diferents posicions i interessos personals.
Tot conflicte té aspectes positius i negatius. Positius: oportunitat de canvi, comporta aprenentatge, fa sortir el millor d'un mateix, desenvolupa la creativitat, augmenta  l'energia i les habilitats en la presa de decisions. Negatius: provoca sentiments associats a les pèrdues, pot fer sortir el pitjor d'un mateix, pot provocar processos destructius. No afrontar-lo ni resoldre-ho pot provocar una baixada de l'autoestima i de les habilitats.
Cal acceptar el conflicte perquè forma part de la vida, però cal també desvincular-lo de les emocions. Hem de cooperar abans de competir, negociar des dels objectius i no des de les posicions, buscar al màxim d'opcions, separar els problemes de les persones i procurar acords i objectius quantificables. Totes les persones tenen en el seu interior els recursos necessaris per als canvis. Albert Einstein ja va dir que “un conflicte no es pot resoldre amb el mateix nivell de pensament en el qual fou creat”
Cal saber escoltar. La comunicació és, en una relació, el que la respiració és a la vida. Les millors eines de comunicació interpersonal són: a) l'escolta activa,  b) l'empatia i c) l'assertivitat.
La majoria de nosaltres sabem què dir, però sovint no sabem com dir-ho, i no saber com expressar de forma empàtica i assertiva allò que volem comunicar ens pot impedir gaudir d'unes bones relacions. Els conflictes no resolts son conflictes latents que serveixen de base als nous i fan més dificultosa la relació. Els conflictes poden aflorar i es gestionaran adequadament si millorem els canals de comunicació. Resum Carme Esplugas fotografia Mercè Gasch.

9 d’oct. 2015

Carme Laura Gil va parlar de TERESA DE CEPEDA: DESCONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE. Dimarts 13 d'octubre.


La conferenciant, amb molta habilitat, ha fet una desconstrucció del personatge, tot considerant la seva obra escrita, els seus silencis i la dona enclaustrada.
Aquest any s'ha celebrat el Ve centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús que va tenir lloc en un poble molt petit proper a Àvila. Al segle XVI Castella era una realitat geogràfica no política. El poble vivia en la més estricte misèria, era analfabet, mentre que hi havia grans esplendors d'edificis dels poderosos.
Teresa viu la infantesa entre el poder noble del pare, descendent de jueus, i la debilitat dòcil de la mare com les dones de l'època, destinades a casar-se i tenir fills, o bé a fer-se monges.

Als tretze anys d'edat la mare mort, esgotada pels múltiples parts, i ella és ingressada al monestir de les Agustines, del qual surt més tard per malaltia. A partir d'aquí viu com tres vides.
Primera:
al 1535 entra al convent de les carmelites en contra de la voluntat del pare. L'esperen 20 anys de frustració religiosa i humana, fa treballs humils, es noble, intel·ligent, no menja, no dorm, el pare la treu del convent molt malalta fins quedar-se en estat de coma 4 dies, però tornà al monestir on està 3 anys immòbil, comença a caminar de grapes i al cap de 4 anys es posa dempeus amb molts sofriments per la trajectòria viscuda que li deixen efectes secundaris per sempre. Ha estat 20 anys per entendre l'oració, té moltes pors que li provoquen l'ascendència jueva.
Més enllà del convent la societat va canviant. El luteranisme avança, Carles I d’Espanya i V d'Alemanya ha d'acceptar el cristianisme dividit. No hi ha aturador pel canvi. El nou món fou descobert pels Reis Catòlics, on els valors de les riqueses es transformen en ideals
Segona; a partir de 1545 Va tenir cura del seu pare fins al final. Personalment recupera forces i amb noves llibertats descobreix la mística, també l'eròtica mística, s'uneix amb Crist home, sofreix èxtasis, de vegades en públic, que li fan vergonya, experimenta goig i dolor extrems junts o separats. Escriu la seva autobiografia, que crema per ordre del seu confessor. Torna a escriure. Al llarg de la 2ona mitat del segle XVI Teresa visqué en el terror de la inquisició. Era una dona lliure, el renaixement ja s'ha esfumat s'entra en el regnat de Felip II auster amb un nou estil contrareformador. La literatura mística del segle XVI només es troba en el regnat de Felip II per part de Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu
 Tercera; a partir de 1562 és l' etapa reformadora, renovadora i escriptora de Teresa. Se sent frustrada en el convent, té una missió que ha de complir però no sap que ha de fer, fins que un dia troba una vella campana que l'inspira per reformar els convents. Els fa més tancats, imposa que les monges han de viure en pobresa i han d'anar descalces, és temps de contrareforma. Reforça l'oració mental amb la verbal i torna escriure la seva biografia en gran humilitat probablement per por a la seva ascendència jueva. Creà noves fundacions amb mà dura, inflexible però sempre vigilada per la inquisició. Als 60 anys coneix un jove frare (30 anys) amb el qual intercanvien una intensa correspondència d'amistat. Als 67 anys quasi ja no pot escriure i mor. Com a conclusió podría dir-se que la persona és anul·lada pel personatge.
Resum Carme Esplugas fotografia Mercè Gasch