23 d’oct. 2016

Cinta Cantarell Aixendri va parlar sobre PALOU: PAISATGE RURAL, PAISATGE CULTURAL. Dimarts 25 d'octubre.

La conferenciant ens ha fet gaudir de la història de Palou a través d'un itinerari que fa normalment a peu pels lloc més emblemàtics i que, aquesta vegada, ens l'ha traspassat amb documents i imatges. En aquest breu i interessant resum ens ha portat cap els inicis de Palou, al s. X, on es troben escrits que parlen de Palaciolo, quin patró era St. Julià, del ‘Domus’ del Palaciolo que era el que avui coneixem com la "Torre de les Aigües” i, ja al s. XVI, del ‘Domus vocate de Palou’, origen del nom actual.
En altres documents, alguns d’ells trobats al Cartulari de St. Cugat on els viatgers deixaven escrits dels seus viatges, trobem com era el Palou dels segles XVIII i XIX, terra ramadera, amb molins, horts i camps verds, amb recs on corria l'aigua molt important per a l'economia i la vida del poble. Al segle XV hi havia 130 habitants i, a l'any 1928, 733. Ens va explicar com i perquè es va annexionar a Granollers a principis del 1928. Del progrés que va representar per a les dues poblacions la construcció de la carretera i de l'arribada del Ferrocarril, amb parada a Granollers i no a Palou, per molt que es demanés un "apeadero". De la necessitat per part de Granollers d'expandir-se, i dels acords als que van arribar les dues poblacions. Va parlar també de l'evolució i del que va significar el riu Congost en la vida del poble: de les dotze riuades en alguna de les quals l'aigua va arribar a l'església. Ja posats, dins l'Itinerari, passem per diferents indrets tot fent una breu explicació de cadascun d'ells:
-Les escoles del Passeig de Francesc Fàbregas inaugurades el 1932 i construïdes per Jeroni Martorell.
-La Fita que limitava el territori de Palou
-La Masia de Can Bassa i dels propietaris que ha tingut
-La capella de Ntra. Sra. del Lledó, que ja no existeix.
-La Torre de les Aigües i la Capella de la Mare de Déu de les Neus, que era la casa dels Srs. Junyent i que podria ser part de Palaciolo .
-Parla de "Berenguer de Palou" (1212-1241), bisbe que està enterrat a la Catedral de Barcelona.
-L'Església gòtica de St. Julià i també ens endinsa en la vida de St. Julià.
-La Rectoria de Palou, de com els infants hi feien teatre.
-Can Maiolet de la Riera
-Veïnats de Can Giró i de Can Trias
-Els safareigs a peu dels recs
-Del Camí Ral, via principal pels viatgers de l'època, del hostal i les cavallerisses dels Junyent
-Ajuntament de Palou
-Creu de Palou.
Tot plegat una explicació molt interessant que convida a anar a fer un tomb per aquests paratges.
Resum Àngels Caba, fotografia Mercè Gasch

14 d’oct. 2016

Marta Marfany va parlar de TRADICIONS CULTURALS A LA UNIÓ EUROPEA. Joaquim Millan l'ha presentat. Dimarts 18 d'octubre.

Mercè Gasch comença tot exposant com es desenvoluparà la vetllada. La regidora Alba Barnusell presenta l’acte i agraeix l’acolliment que ha donat AGEVO a la conferència per incloure-la dintre de la seva programació trimestral. S’inicia amb Joaquim Millan Alegret, Secretari general de Consell Català pel Moviment Europeu. Pren després la paraula Marta Marfany Tort, Directora de GarrafTerrani, especialista en Protocol i Cooperació Descentralitzada, gestora en disseny, planificació, execució, avaluació de projectes, directora cultural creativa i organitzadora d’actes. Va desplegar el tema estructurat en quatre àmbits: 1. Cultura i música: va destacar el concert de Cap d’Any de Viena, l’origen del Carnaval venecià i l’ús de les màscares. 2. Elements de la terra: L’Octoberfest. La cursa del formatge: Cooper’s Hill Cheese Roling Race. La tomatina de Bunyol. Batalles de taronges. 3. El foc purificador: Up Helly Aa, a Escòcia. Walpurguis a Suècia, la festa de les bruixes. Busöjárás a Mohács a Hongria, disfresses per allunyar l‘enemic turc, tot fent por. 4. Llegendes i batalles: Ommegang a Bèlgica. Plaça Dam dia nacional de la tulipa. A França, el 14 de juliol, desfilada i focs artificials però la festa divertida és la vigília on hi ha els bombers que fan els ball anual. Sant Jordi a diferents llocs i amb diverses formes. Il Pallio, a Siena. Són algunes de les manifestacions exposades.

Resulta interessant com Marta Marfany planteja les festivitats i el seu origen. La conferència adquireix una perspectiva que aborda la història d’algunes de les tradicions seleccionades. Relaciona municipi i un dels trets característics en què les persones d’aquell lloc destaquen més: en la preparació d’aliments i oficis; destreses o sentit lúdic. L’origen, a vegades casual, d’una situació que, a través del temps, pot esdevenir una tradició i tot un seguit d’actes que hi tenen a veure, que els complementen, estructuren i donen relleu a un lloc. Fins i tot, sovint, esdevenen un reclam turístic. D’altres, vénen inspirades per les estacions de l’any i els canvis en la llum solar o la floració i la bellesa dels pètals com element decoratiu, les festes nocturnes com a inspiradores de força i transformació. Tot és un gresol d’accions humanes; el fet de conèixer-les, pot facilitar comprensió mútua entre la ciutadania de 28 països que, de moment, formen la Unió Europea. Les fotografies han complementat bé les explicacions i han facilitat descobrir la riquesa de les nostres ciutats, entendre-les millor i compartir-les. Resum: Rosa Serra i Sala, fotografies: Mercè Gasch.

9 d’oct. 2016

Albert Beorlegul va parlar sobre GENIS DEL CINEMA CÒMIC MUT: Charles Chaplin (2ª part) Dimarts 11 d'octubre.

Segons Albert Beorlegui Charles Chaplin era un artista nat. Amb l'expressió del seu rostre i la mímica podia expressar sentiments molt més intensos que les paraules. 
Havia nascut a Londres. Un viatge als EEUU va ser tot un encert i en poc temps els ingressos es van doblar i multiplicar en poques setmanes.
El personatge de Charlot, d'una pobresa digne, esperançada i plena de dificultats i ironia, agradava i feia riure un públic treballador que esperava passar una llarga estona gaudint de l'alegria que els mancava al treball i la llar.
Les primeres pel·lícules eren uns curts-metratges improvisats de pocs minuts, fins que va aconseguir formar una companyia de producció amb altres figures del cinema de reconegudes, amb el nom d' "Artistes Associats" i va poder començar el seu treball artístic amb plenitud.
Durant la Gran Guerra, 1914-1918, contribueix amb una pel·lícula còmica on critica irònicament les misèries dels soldats en les trinxeres. Una de les millors pel·lícules es El chico una obra plena de tendresa envers un vailet orfe. Aquí s'albiren tots els records de la seva infantesa, el fred, la gana, la misèria, però també la protecció, el respecte, la dignitat i la tolerància. Van seguir ja amb cine sonor Temps moderns, El gran Dictador, La quimera de l'or, Un rei en Nova York.
Acusat de ser comunista i malmirat als EEUU retorna a Europa i es retira a Suïssa. Candilejas serà l'ultima obra i per fi Nord Amèrica reconeixerà el seu talent. Rebrà un homenatge i l'entrega d'un Oscar a la música de Candilejas, on reflexa els tristos sentiments i desenganys de l’artista en la seva decadència, lluitant per l'aplaudiment dels seus admiradors.
Va morir el dia de Nadal a Suïssa, als 88 anys. Resum Aurora Casals, fotografia Mercè Gasch.