26 de gen. 2018

Josep M Antentas va parlar de com SEMPRE HI HA TEMPS PER L'ACTIVITAT FÍSICA. Dimarts dia 30 de gener.

Una activitat recomanada per la salut és la pràctica d’un esport. I és de gran actualitat, el córrer, es digui cursa, carrera, “footing”, “running”, etc. Josep Maria Antentas, atleta sénior i practicant experimentat, vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme, ens ha proporcionat un conjunt d’orientacions i consells que ens poden ser molt pràctics per la seva aplicació a la nostra situació particular. A Granollers l'actual Mitja Marató és la 32ª edició. Al llarg d’aquests anys, han inscrit el seu nom com a guanyadors: Wanjiru, Gebraselassie, Kapchumba, Castillejo, Javi Guerra, Kisorio, Marta Domínguez, etc. tots d’èlit mondial i olímpica. Córrer és una activitat molt freqüent, tant pel que fa la seva organització en moltes localitats com en l’augment de persones, de totes les edats, que s’entrenen i hi participen. 
Granollers fou pionera, 30 anys enrere, tot imitant el que es feia a New York. Va ser un empleat de la casa FORET, el Sr. Oliu, qui va portar la idea. La seva evolució i popularització ha estat enorme.
Sabem que moure’s és convenient per la salut i, per això, caminar, nedar, petanca, córrer… tot afavoreix i sobretot, remarcà, ES POT COMENÇAR A QUALSEVOL EDAT. Consells: s’inicia caminant, augmentant la durada durant unes setmanes. Es va incorporant un temps de córrer, progressivament es va passant de 2’ caminant i 1’ córrer a disminuir el temps de caminar i augmentant el de córrer. Sempre acomodant-se a les particularitats de cadascú. Imprescindible, cas d’entrar en nivel de participar en curses, una revisió mèdica, electrocardiograma, etc. 
Un aspecte que fa tan popular aquest esport és que es pot fer on vols i quan vols, i és a més a més, econòmicament, viable. La roba és ben simple. Hi ha de tot, molt barata i senzilla i més sofisticada i especialitzada. Especial atenció al calçat: sabatilles de taló tou i sola dura i gruixuda. No cal l’últim model especialitzat... Interessant també, que pots fer els entrenaments sol o en grup. En el primer cas el seu lema “ÉS QUAN CORRO QUE HI VEIG CLAR…” afirmen els que ho practiquen, que és cert. En grup, segur que afavoreix la vida social en la relació humana que s’estableix. Resum German Cequier, fotografia Mercè Gasch.

21 de gen. 2018

Amadeu Barbany va parlar de COMERÇ I CONSUM CONSCIENT. Dimarts 23 de gener


Una de les activitats humanes vinculades a la relació entre les persones, des de l’inici de la civilització, ha estat el comerç, com a intercanvi i també com a instint de propietat sobre un producte cultivat i, posteriorment, manufacturat. És un vincle de creixement d’Europa en la cruïlla de camins per on hi circulen els transports, les monedes i l’alfabet: entès com un intercanvi i difusió de cultures, impulsor d’invents i de creació i avenços tecnològics. Fou un intercanvi d’idees fins a la Revolució Industrial, en aquell moment hi entra el capital. Fins a 1990 el comerç es mou entre uns paradigmes, bàsicament iguals, amb un comerç diferenciat a cada poble que era un dels elements que contribuïa a definir-ne la seva identitat. 
A partir d’aquest moment i, amb la globalització al capdavant, canvia el to: ha posat el consum a l’abast per a molta part de la població i alhora ha modificat el comerç perquè s’ha unificat. Actuament, 20 empreses controlen el 80 % de la venda. I el 20 % recau a mans de 100.000 botiguers. Aleshores, cal replantejar els objectius del comerç, posant la persona en el centre de l’activitat. Fer més creatius els aparadors i entendre que la botiga és un espai de relació i comunicació. 
El ponent exposa quatre principis bàsics per al comerç conscient perquè no cal comprar tant sinó comprar bé: 1. Regular el comerç perquè sigui creatiu, amb botigues diferents. 2. Disposar d’un certificat de qualitat en el procés de fabricació i garantia a favor de les persones. 3. Ampliar els coneixements per al bon consum en els centres educatius. 4. Declarar el comerç com un bé. I finalitza tot recordant l’apreciat Carles Capdevila "Cal promocionar la revolució de l’amabilitat" Resum Rosa Serra i Sala, fotografia Mercè Gasch

13 de gen. 2018

Toni Fiol, de Proactiva Open Arms, va exposar DEFENSANT ELS DRETS HUMANS AL MAR. Dimarts dia 16 de gener.

En Toni Fiol ens ha vingut a explicar qui són ProActivaOpenArms i la seva pròpia experiència salvant vides al marÉs capità de la marina mercant i menorquí, i ja ha acumulat experiència en la mar Mediterrània amb els vaixells de l’organització.
Aquesta ONG de Badalona, sorgeix arrel de ProActiva, que era una empresa de socorrisme, regentada per Oscar Camps qui, en veient els desastre humà al mar Egeu, va veure la necessitat de fer alguna cosa. Donen a conèixer la seva funció a través dels mitjans de comunicació i així aconsegueixen la infraestructura necessària per començar la seva tasca.
 En Toni ens fa veure els motius pels quals la gent marxa dels seus països, bàsicament la guerra i la fam.
 El 2015, durant la guerra de Síria, la gent fuig atemorida a través de Turquia, cap a l’illa de Lesbos, donada la seva proximitat amb el continent, i és allà on comencen a treballar, quan el 28.10.2015, hi ha un gran naufragi que surt a tots els mitjans de comunicació, amb infants i adolescents morts a la sorra de les platges. A partir d’aquí és quan ProActiva té un reconeixement social i funden ProActiva Open Arms. Estaran un any treballant a l’illa de Lesbos, fins que Turquia tanca la porta als emigrants.
 La ONG es trasllada a Líbia, amb els donatius aconseguits. Allà es viu la desesperació dels qui volen fugir d’Àfrica (Eritrea, Txad, Somàlia…) cap a Europa. El primer destí dels emigrants és l’illa de Lampedusa a 250 Qms de la costa de Líbia. Molt lluny, per aconseguir arribar-hi amb garanties i amb la precarietat dels vaixells que fan servir, de fusta o de goma, amb pisos de persones amuntegades.
 A la ONG els hi cedeixen un vaixell, l’Astral, que no està prou preparat, i que utilitzen fins que aconsegueixen llogar-ne un altre millor, el “Golfo Azzurro”. Val a dir que ara en tenen un més ràpid l’“Open Arms”.
 En Toni ens ensenya com fan un rescat, proporcionant armilles “salvavides”, i organitzant el salvament, primer les mares, després els nens, els pares (intentant no separar famílies), i la resta. La imatge més impactant és veure la gent que no ha sobreviscut.

Sobretot ens fa entendre que aquestes persones fugen per trobar una vida millor, no venen a robar i que necessiten l’acolliment dels governs i de la societat, que costa tant d'aconseguir. Resum d'Àngels Caba i Alsina, fotografia de Mercè Gasch.

5 de gen. 2018

ASSEMBLEA GENERAL Jordi LLorens va parlar sobre NORD-EST del BRASIL: el COR NEGRE. Dimarts dia 9 de gener.

El conegut viatger i reporter granollerí Jordi Llorens i Estapé ha presentat la conferencia ‘Nord-est del Brasil: el cor negre’ Es tracta d’un projecte que va presentar al consolat de Brasil de Barcelona i que li van acceptar per donar a conèixer les àrees del Brasil no turístiques però amb un potencial turístic important de futur i així donar l’oportunitat a les persones que hi viuen perquè puguin desenvolupar un pla que els permeti viure dels beneficis d’aquest turisme, avui en diem d’això, turisme sostenible. 
De vegades quan viatgem no ens volem massa arriscar a conèixer indrets on la logística de viatjar-hi es complicada però pel nostre conferenciant és un repte. Segur que de Brasil tots coneixem: Rio de Janeiro, l’Amazonià, els carnavals i la samba però Brasil com un altre país te altres llocs a oferir al visitant també bonics i poc explotats que ara en Jordi amb aquesta conferencia ens ha donat l’oportunitat de conèixer i de la seva fotografia, relat visual i poètic hem pogut entrar a cinc estats: Maranhao, Ceara, Pernambuco, Alagoas i Bahia. 

Perquè el cor negre?. Doncs te a veure amb l’anima africana de Brasil on la cultura negra te més pes que la indígena. Per recordar una mica d’història, van ser els portuguesos i holandesos que van dur la cultura occidental del qual encara es conserva l’idioma i just l’estat de Bahia es on encara batega el cor africà de Brasil degut als milers d’africans duts com esclaus pels portuguesos per treballar en les plantacions de canya de sucre. Ens comenta en Jordi que va veure un Brasil despreocupat pel futur més immediat. Els brasilenys viuen el moment, del plaer de la vida per sobre de qualsevol altra cosa, sempre amb el somriure espontani dels seus habitants. Beuen la cachaza, una beguda alcohòlica feta amb canya de sucre fermentat, la música forma part de la seva vida quotidiana on sempre els veus movent el maluc i la pelvis amb una gastronomia molt variada, de sabors forts i molt condimentada a destacar els sucs de fruites coneguts amb el nom de "vitaminas". I tenen un entramat de dunes, platges extenses, barris, esglésies i convents que son patrimonis colonials. Brasil es un colós agitat que avui sap compartir el seu apreciat èxtasi.

I de la ma d’en Jordi amb una bona fotografia i un guió ens ha endinsat en un món que segur que molts de nosaltres no tindrem ocasió de conèixer a no ser que sigui a través dels seus ulls que segur encara ens guarda per futures conferencies moltes altres experiències viscudes. Resum Fina Pou, fotografia Mercè Gasch.