10 de des. 2017

Xavier Roqué ha parlat sobre MARIE CURIE. Dimarts dia 12 de desembre.

El conferenciant no només ens ha fet conèixer la Marie Curie científica, sinó també, la dona amb una vida familiar ordenada i treballant al costat del seu marit. Hagué de superar molts obstacles per dedicar-se a la ciència. Posà el seu descobriment a disposició de la Comunitat Científica. El seu nom de família era Maria Sklodowska. Neix a Varsòvia, filla de pares mestres. La mare morí jove quan ella tenia onze anys. Són cinc germans. Era la més petita i una alumna brillant. A Polònia les dones no anaven a la Universitat. Ella i la germana gran s’ajuden econòmicament per poder anar a estudiar a la Sorbona de París quan tenia vint-i-quatre anys. Va estudiar Física i Matemàtiques i fou el número ú de la seva promoció. Va conèixer a Pierre Curie, professor de la Sorbona. Es van casar i tindran dues filles, Eva i Irene. Viuen en un pis petit i porten una vida familiar organitzada; duen uns vestits pràctics i senzills, lluny dels models burgesos de l’ època. En les seves investigacions en el laboratori descobreixen el  poloni i el radi. Anoten les seves investigacions en uns quaderns de laboratori que s’han conservat, però tenen radiació. El 1903 reben el Premi Nobel de Física. El radi es convertirà en la substància més cara del planeta. Intervé la indústria i es fa servir per tractar el càncer i altres aplicacions. Es desconeixen els efectes negatius. El seu marit, Pierre Curie mor el 1906 atropellat per un cotxe de cavalls. Marie Curie en el seu quadern de laboratori, expressa el seu sentiment de dolor per la seva mort. No deixa d’investigar. Les nenes són petites i tindrà l’ajuda de l‘avi. Li ofereixen la plaça  de catedràtica que ocupava el seu marit a la Universitat. La primera dona catedràtica a la Sorbona. Tindrà un romanç amb el físic Paul Langerin que era casat i amb fills, la qual cosa va resultar un escàndol  periodístic i a punt estigueren de no donar-li el Nobel. Però el 1911 li donen el Nobel de Química. Amb el suport del Govern Francès i amb capital privat, el 1014 es va crear l’ Institut Curie per estudiar el radi. Durant la I G.M. deixà d’ investigar i muntà un servei d’ambulàncies radiològiques al front. Acabada la guerra torna al laboratori. Al llarg dels seus anys d’investigació havia acumulat molt radi. En una mena de document notarial detalla el valor d’aquest radi. Era conscient del seu preu. No es vol enriquir personalment , però vol que el govern francès i la societat sàpiguen el que està donant a la Ciència.
Va morir el 4 de juliol de 1934 a causa d’una leucèmia. Referent a les seves dues filles, Irene Curie fou també científica i va rebre el Premi Nobel de Química el 1935; Eva no es va dedicar a l’ investigació i va escriure la primera biografia sobre la seva mare. 
La imatge que dóna la seva filla de Marie Curie no és la imatge real -fa observar el conferenciant- ens presenta una Curie que ha passat a la posteritat com una dona somiadora, desinteressada, que no és conscient del valor del seu treball personal, admira el seu home i no col·laboren... en canvi, cal destacar que donava molta importància a la seva organització personal domèstica, com a clau per poder triomfar en el món professional. Resum Joan Gurt i Vilarrasa fotografia Mercè Gasch.

2 de des. 2017

Ramon Solsona va parlar de NOVEL·LA I CINEMA. Dimarts dia 5 de desembre.

Ramon Solsona, llicenciat en filologia Romànica Hispànica, ens va venir a parlar de les diferències entre les novel·les i els guions, tot i que el títol de la conferència fos “Novel.la i Cinema”.
Com a prèvia ens va fer adonar que a les escoles ens ensenyen a llegir i analitzar obres literàries, però no se’ns ensenya a “desmuntar” una pel·lícula, això ens porta a que estem indefensos davant la manipulació de les imatges. Pensem que podem considerar dins d´aquest món audiovisual tant les pel·lícules, els anuncis i les sèries. No hi ha res innocent en el món audiovisual.
Tant les novel·les com les pel·lícules ens expliquen histories, ens encanta que ens expliquen histories. La diferencia és com ens les expliquen i els mitjans que s´utilitzen en tots els casos.
Per començar la diferència mes elemental és el temps, el temps en que llegim un llibre i el temps en que mirem una pel·lícula.
El guionista ha de repartir tota la història en un temps molt limitat, que es centrarà en tres fases, la presentació, el nus i el desenllaç, això apropa més el guionista a un dramaturg, o sigui al món del teatre. Podríem dir que el guionista escriu obres de teatre, la diferència és que una pel·lícula és reparteix en seqüències i una obra de teatre en escenes.
Els novel·listes tot depèn d´ells, des que comença un llibre fins al final. Els guionistes són propietaris del minut “0”, però després passa ja a altres mans.

Els escriptors han d´escriure paraula rere paraula, frase rere frase, i amb això han de fer un relat en que el lector pugui veure els escenaris, l’ambient que es respira, ha de crear expectació… En canvi en les pel·lícules, sèries, etc, en un mateix moment tenim imatges sobreposades, música diàleg o silenci….en un sol moment passen moltes coses.
En tots els casos, ens agrada que ens sorprenguin. En el cinema l’espectador sap més que el protagonista.
També es va centrar en com s´escriu el guió d´una sèrie, el que s’anomena la “Bíblia”, on es recull tot el que ha de passar en la sèrie durant tot un període.
Resum Àngels Caba i Alsina, fotografia Mercè Gasch

26 de nov. 2017

Pascual Bernat va parlat de JULES VERNE: DE LA CIÈNCIA A L'IMAGINARI. Dimarts dia 28 de novembre.

El conferenciant comença per fer-nos una aportació íntima i personal dels dies previs a fer la seva primera comunió, quan li van regalar el llibre l’Illa misteriosa, que motivà una curiositat i un interès intens per l’autor Jules Verne, la seva biografia i la producció literària.
El jove Verne resideix a Nantes en una família burgesa dominant, en un entorn social ric culturalment i econòmic, per tenir un port fluvial que mercadeja amb les colònies, espècies, ivori i esclaus. Com a nen molt curiós rep multitud d’estímuls culturals, és un gran lector de Dickens, Alan Poe, Defoe entre d’altres, que li ofereixen les bases dels sentiments humans, enigmes i xifrats i les aventures en illes desertes. Per imposició paterna ha d’estudiar Dret a París, quan per ser un esperit lliure la seva dèria era la llibertat i ser mariner.
A París, en plena revolució i agitació política estudia, però sobretot llegeix i molt, Owen i Asimov d’ells aprèn que la ciència és fonamental pel creixement i expansió industrial. D’Auguste Comte el positivisme com a sistema filosòfic basat en l’experiència del coneixement dels fenòmens naturals. Per no tornar amb el seu pare, exerceix d’agent de Borsa, cosa que li permet treballar de matí i passar les tardes a la biblioteca on arriba a confeccionar més de 20.000 fitxes que li serviran per més tard publicar les seves novel·les. S’introdueix en cercles d’escriptors i filòsofs, Alexandre Dumas serà el seu mentor literari, i també de grups més científics.
La ciència no era divulgada amb facilitat i existia un gran interès pel coneixement de zones no explorades misterioses i força desconegudes, del centre del continent africà només hi havia referències des litorals de costa, de l’interior no se’n sabia pràcticament res, l’orient, illes perdudes enmig de l’oceà, Verne amb els coneixements adquirits inicia unes publicacions encaminades a la formació juvenil, com exemple Quadern Magasin d’Education. No era fàcil trobar editors que li volguessin publicar fins que coincideix amb Etzel, li fa unes recomanacions d’estil per arribar de manera més planera al públic, aconseguint grans èxits. Amb les dades, els coneixements científics que ha anat recollint i la seva destresa imaginativa, produeix uns relats que eren molts versemblants per l’època i avui el veiem com un visionari per la semblança en molts dels ginys i les innovacions tècniques emprats. Coincidències que desmitifiquen els qui creuen que fa ciència ficció, quan en realitat fa novel·la de la ciència, per la seva relació amb científics que investigaven, submarins, helicòpters, coets per anar a l’espai, naus voladores i amfíbies, invents que a dia d’avui son una realitat.
En els seus escrits hi veiem l’esperit lliure, àcrata i lluitador contra les injustícies. Malgrat que els personatges son masculins Verne no era misògin. Al final de la seva vida pot comprar-se un vaixell que li permetrà fer realitat els seus somnis de llibertat. Autor molt traduït darrera de La Bíblia i d’Agatha Christie. Resum Esteve Garrell i Homs.

17 de nov. 2017

Núria Murtra va parlar DEL LABORATORI A LA RECEPTA. QUÈ EN SABEM DE LA INVESTIGACIÓ CLÍNICA? Dimarts dia 21 de novembre.

La investigació clínica és un procediment que recull informació, fent ús del mètode científic, amb el propòsit de generar nous coneixements per a la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties en éssers humans. 
A dia d'avui tots sabem què és un medicament però, som conscients de les dificultats que suposa desenvolupar-los? Per desenvolupar un medicament s'han de passar diverses fases abans no surt al mercat. Inicialment, i en el laboratori, començarem la fase de descobriment i desenvolupament de nous compostos. En la fase pre-clínica, encara al laboratori, provarem el medicament en cultius cel·lulars i en models animals. 
En la fase clínica, a través dels assajos clínics duts a terme en els centres de salut, provarem per primer cop el medicament en éssers humans. Si les fases prèvies han sigut satisfactòries, es sol·licitarà a les Autoritats Reguladores la llicència i permís de comercialització del nou medicament. 
Un cop al mercat, el desenvolupament del fàrmac continua en forma d'estudis de farmacovigilància i post-autorització per tal de fer un seguiment del nou medicament en la pràctica clínica habitual. Com a visió global, destacar: de 10000 fàrmacs investigats només 1-2 arriba al mercat, la durada completa de tot aquest procés té una mitjana de 15 anys i la inversió per a que un fàrmac arribi al mercat és de més de 1000 milions d'euros. 
En la conferència d'avui, ens hem centrat de manera específica en els assajos clínics com a estudis experimentals d'un fàrmac per primer cop en humans, les seves característiques i la seva regulació tant ètica com científica. Hem fet un repàs dels diferents protagonistes d'un assaig clínic (farmacèutica, empresa externa, equip investigador, pacients, autoritats reguladores, comitè ètic) i quin és l’engranatge perquè es puguin portar a terme. En termes generals, hem d'associar assaig clínic a noves oportunitats terapèutiques amb controls estrictes i uns efectes secundaris desconeguts i per tant, els pacients han de valorar lliurement la relació risc/benefici per a prendre la decisió de participar en un assaig. Finalment, destacar que la investigació clínica al nostre país és una realitat i va en augment, i que l'empoderament dels pacients suposa un nou paradigma en la investigació amb nous reptes de futur. Resum Núria Murtra Garrell, fotografia Mercè Gasch


13 de nov. 2017

Montse Lorente va parlar de "CIEN AÑOS DE SOLEDAD": una relectura en el 50è aniversari de la seva publicació. Dimarts dia 14 de novembre.

La publicació de Cien años de soledad, el 30 de maig de 1967 a Buenos Aires, va ser un dels grans fenòmens literaris del segle XX. Cinquanta anys després, el llibre ha esdevingut un clàssic de la literatura en llengua castellana. 

L'obra és la cinquena de l'autor i la que el va fer famós. Abans d'aquest moment, hi ha un recorregut vital i literari de lectures, influències i experiències diverses que acabaran reflectint-se en el llibre que comentem. 

Alguns crítics han qualificat Cien años de soledad com "la novel·la total", tant pel que fa al contingut com a la forma. La narració dels cent anys de la vida d'una família en un poble mític anomenat Macondo mostra, d'una banda, alguns aspectes de la realitat històrica i social llatinoamericana; de l'altra, les diverses facetes de la condició humana, mitjançant un seguit de personatges insòlits i sorprenents, units per un denominador comú: el sentiment de solitud

Els procediments narratius emmarcats en el que es va qualificar de "realisme màgic", la llibertat creativa, el llenguatge ric però planer, la originalitat i el sentit de l'humor que traspua aquesta novel·la la fan enlluernadora inoblidableResum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

29 d’oct. 2017

Rosa Pavón va parlar sobre COM GESTIONEM LES EMOCIONS. Dimarts dia 7 de novembre.

"Som més emocionals que racionals": frase que va iniciar la conferència. El cervell crea pensaments el 5% conscients i el 95% inconscients, tot generant uns processos químics que repercuteixen en el nostre cos. La Neurologia estudia aquests processos i, en la actualitat, és possible saber les carències que provoquen en el nostre cervell.
L'emoció és un estat mental que es manifesta en el sistema nerviós de manera espontània, en diferents situacions, tot provocant respostes negatives o positives. Les emocions es divideixen en sis categories bàsiques. POR, “anticipació de perill"; SORPRESA, “desconcert, sobresalt"; AVERSIÓ, "disgust, fàstic"; IRA, “ràbia, quan les coses no surten com volem"; ALEGRIA, “sensació de benestar i seguretat" i TRISTESA, “pena, solitud, pessimisme"
Les emocions no les podem evitar, són el resultat de les nostres vivències, però sí que podem aprendre a gestionar-les. Hi ha diferents tècniques per aconseguir-ho: exercicis de respiració, exercici físic i, molt important, la "meditació”, entre d’altres’ ja que n’hi han altres possibilitats. Va esmentar les més importants segons el seu criteri, totes, exercitades, condicionem el nostre benestar personal i social.
Les emocions es classifiquen en positives o negatives, segons com les processi el nostre cervell, "com un ordinador", i contribueixen al benestar o malestar, tot complint comportaments diferents importants d’equilibri i qualitat, o situacions d'estrès, malestar que poden desenvolupar problemes de difícil solució.
Segons molts estudis el cos somatitza les emocions negatives no resoltes: DOLOR EXTREMITATS INFERIORS "desvaloració en la funció materna"; DOLOR EXTREMITATS SUPERIORS. "desvaloració en la funció paternal"; COLUMNA VERTEBRAL "desvaloració de les meves ideals, pensaments, creences"; VERTEBRAS LUMBARS "desvaloració en relació als altres"; HUMER "és l’extensió del cor, desvaloració afectiva si algú marxa del nostre costat; és la responsabilitat com adult, com a mare, pare o com a ésser humà en la societat”; ESPATLLA. "és similar a l'húmer però amb el concepte de protecció”; FÈMUR. "no accepta el pas del temps. l'edat; desvaloració de no poder aconseguir alguna cosa per la nostra edat”; MALUC. "desvaloració per no poder mantenir la nostra posició, els nostres ideals”.
Va acabar la conferència fent esment de la complexitat del tema. Dient que es requerien més xarrades perquè la temàtica era molt amplia. Cal tenir clar que no podem canviar les emocions produïdes pels esdeveniments que ens envolten ni per les situacions que al llarg de la vida viurem, però sí que tenim la possibilitat d'aprendre a gestionar la nostra ment PER ARRIBAR A L’EQUILIBRI COR/CERVELL. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

22 d’oct. 2017

Josep-Lluís Carod Rovira va parlar de CINC-CENTS ANYS DE PROTESTANTISME. Dimarts dia 24 d'octubre.

S’inicia la conferència amb el plantejament dels precedents de dissidència cristiana anteriors a la Reforma. Carod-Rovira assenyala a grans trets la personalitat de Luter i els motius i les bases de les queixes i dels canvis que aporta a la societat alemanya i que s’expandeix per diversos països europeus: Suïssa, el Regne Unit, Anglaterra, Escòcia i País de Gal·les en són alguns, i els principals impulsors d’aquests canvis que van incidir en les bases del pensament i del comportament europeu.
Les diverses denominacions corresponen sovint a l’impulsor del grup, a la visió i estructura de creació. S’han exposat les primeres manifestacions del protestantisme als Països Catalans i les dificultats per al seu arrelament i expansió. Les accions de la Inquisició i la represa protestant. 
La presència de les esglésies van portar la instal·lació del lloc de culte i de les escoles: destaca a Barcelona l’hospital al carrer de les Camèlies a Gràcia. Així, doncs, els equipaments aportaven millores en educació i sanitat que foren els dos eixos de modernitat que van estructurar la promoció social al segle XIX. Cal tenir en compte la feina feta per la premsa com a divulgació. S’ha fet un repàs dels països del món que, en l’actualitat, hi ha arrelada la visió protestant del cristianisme, amb el nombre de seguidors i les aportacions a la cultura, la ciència, la tecnologia i la societat.
Resum de Rosa Serra i Sala, fotografia Mercè Gasch