11 de maig 2018

Setmana Cultural de la Gent Gran de Granollers. Alex Gómez-Font i Carles Riobó amb la presència del músic Jesús Peyron: L'HOME ORQUESTRA. l'AVENTURA DELS MÚSICS CATALANS A AMÈRICA. Dimarts dia 15 de maig.


L’home orquestra. L’aventura dels músics catalans a Amèrica evoca tota una generació de músics, la major part catalans, que durant la dècada dels anys 40 i 50 van deixar enrere la dictadura franquista i van decidir embarcar-se i anar a fer les Amèriques.

El relat pren com a protagonista i fil conductor la figura d’un dels darrers supervivents d’aquella aventura: el multiinstrumentista Jesús Peyrón (Barcelona, 1930), que va adoptar el nom artístic de Jesús Moreno. Peyrón va ser amic i company de promoció de músics com Tete Montoliu, Rudy Ventura o el cantant Josep Guardiola. Després va ser un dels protagonistes destacats de l’edat daurada de les grans orquestres de ball. És l’únic que va saber construir-se una carrera excepcional, actuant als millors escenaris del món i acompanyant a artistes del calibre de Frank Sinatra, Nat “King” Cole, Édith Piaf, Judy Garland, Benny Goodman, Xavier Cugat i molts altres. Però en aquest treball també es recorda l’èxit que van tenir formacions molt anomenades en el seu moment, com Los chavales de España, o l’orquestra Fatxendes de Sabadell (a Amèrica rebatejada com Casino de Sevilla, per qüestions comercials), ambdues formades majoritàriament per músics catalans. És un dels capítols poc recordats de la història musical del nostre país. Des de fa uns anys Peyrón resideix a Granollers (Vallès Oriental). 
Aquest documental és la seva història, explicada per ell mateix, i també el retrat d’una generació irrepetible.
L’home orquestra. L’aventura dels músics catalans a Amèrica ha estat realitzat per la productora Swing Produccions, constituïda pel dinamitzador cultural i periodista musical de Caldes de Montbui Àlex Gómez-Font, el productor barceloní Pau Guixà, el periodista i realitzador audiovisual de Granollers Carles Riobó i l’operador de càmera i director de fotografia Toni Tarifa, també de Granollers. El projecte es va iniciar a l’estiu del 2014 i ha estat possibles gràcies a l’aportació de Televisió de Catalunya, Televisión Española, l’Institut Català de les Empreses Culturals, la Sociedad de Artistas Intérpretes o Ejecutantes de España i Vallès Oriental Televisió. De Swing Produccions. Resum Rosa SerraFotografia Mercè Gasch

6 de maig 2018

Marian Federico Ribalta va parlar dels 85 ANYS D'ESCOLA PIA A GRANOLLERS. Dimarts dia 8 de maig.

L’escolapi pare Marian Federico ha realitzat la seva tasca educadora a diversos destins on l’ha situat la institució educativa Escola Pia de Catalunya. On més anys ha estat és a Granollers. Primer 5 anys, de 1968 a 1973 i després 9 anys, de 1982 a 1991. Se centrarà, doncs, en el seu temps d’estada al centre granollerí.
La fixació de l’establiment l’any 1933 fou a partir de la difícil situació econòmica i legal dels Germans anteriors, els de La Salle, a la ciutat. En aquell temps la política educativa de la República prohibí als religiosos impartir ensenyament, però no als religiosos ordenats sacerdots. Aquesta disposició fou la que va permetre que els escolapis, que eren sacerdots, poguessin donar continuïtat a l’escola dels Germans de La Salle L’edifici estava situat prop de la parròquia.
El primer responsable fou el pare Julià Centellas i un carrer de la ciutat porta el seu nom. Durant la guerra civil l’edifici abans esmentat resultà destruït. El 1939 l’escola s’ubicà en el lloc on actualment està per la compra de l’antic Institut Municipal, al voltant del qual i amb successives ampliacions, ha esdevingut la realitat actual. El 9 de juny de 1940 es posà la primera pedra de l’església de l’escola.
La segona part fou per l’etapa del 68 al 73. Va tenir dificultats de funcionament  per les obres de construcció de la secció de l’Avgda. Sant Esteve, que obligà a tenir 10 grups fora del centre: 6 grups on ara està el BBVA i 4 en espais que ara ocupa l’estació d’autobusos. Un dinar-càtering, de la Fonda Europa, es feia portar tot esperant la nova cuina per la mitja pensió. Durant tres estius es va organitza una Escola d’Estiu Rosa Sensat de formació de professors. També la il·luminació del pati, l’escola de handbol i la instauració del BUP.
De la tercera part, del 82 al 91, destacà essencialment la fusió amb l’escola Vedruna que transformà el centre en una de les escoles més gran de Catalunya. Celebració dels 50 anys Escola Pia a Granollers i 300 a Catalunya. Implantació del COU. Activitats múltiples i variades  de famílies i Escola de Pares.
Amb gran interès molts dels assistents van seguir els comentaris, ja que havien estat testimonis i coprotagonistes d’aquesta darrera etapa explicada. Resum German Cequier, fotografia Mercè Gasch.

19 d’abr. 2018

Els nostres 25 ANYS !!!

Els protagonistes de la fotografia són d’esquerra a dreta: Martí Majoral, Rosa Serra, German Cequier, Mercè Barnils, Carme Esplugas, Aurora Masat, Esteve Garrell, Àngels Caba, i Joan Gurt agenollat. Notícia enviada per Mercè Gasch.
https://onedrive.live.com/?authkey=%21AjanvZ16rx14k3o&cid=85C8D67B996C3194&id=85C8D67B996C3194%21133&parId=root&o=OneUp

15 d’abr. 2018

CELEBRACIÓ DEL 25è ANIVERSARI DE LES AULES UNIVERSITÀRIES DE GRANOLLERS. Dimarts dia 17 d'abril. Joan vives ha parlat d'ÒPERA ROSSINI.

Les primeres paraules d'en Joan Vives situen la figura de Rossini en un entorn extravagant, fill d'un pare extravertit que tocava la trompeta entre altres oficis, i d’una mare cantant sense estudis.Neix en un dia molt singular, un 29 de febrer de l'any 1792 a Pésaro, els seus amics li fan el pastel d'aniversari amb divuit espelmes als setanta quatre anys.

Comença a composar als dotze anys i als divuit estrena la seva primera òpera a Venècia, en un teatre vell i destartalat, amb músics i cantants de poca categoria.

Rossini té un do per a les òperes còmiques i utilitza amb destresa les tècniques de la composició amb lleugeresa i espectacularitat. Les seves òperes, al igual que Bellini i Donizetti, son anomenades del "bel canto", es distingeixen per la bellesa de les seves "aries" molt melòdiques i romàntiques, que feien les delícies dels oients. Es converteix en un escriptor prolífic capaç de escriure sis obres en un any. Els amants de l'òpera deien: Rossini ens fa riure, Bellini en fa sospirar i Donizetti ens aclapara.
La seva última obra Guillermo Tell es ja una òpera dramàtica, es comença a canviar el frívol estil del "bel canto" per donar a l'òpera una pinzellada de realitat anomenada "verisme"
Va obtenir fama i fortuna, viatja a Roma, Viena i París; quan torna a Itàlia es converteix en "gourmet", es cuinava uns plats deliciosos, i fa petites peces l'última d'elles Stabat Mater. Mor a París el 1868. Resum d’Aurora Masat. Fotografia de Mercè Gasch.